Ens hem passejat pel myspace dels nostres amics i hem vist que qui més qui menys tothom té una secció dedicada a l’autoestima musical. Així que nosaltres hem pensat en obrir un apartat al myspace que s’anomena “De nosaltres han dit” on podreu llegir el que han anat dient del nostre Castafiore Cabaret.
Anar al myspace d’ELS AMICS
Amics,
hi ha un blog que se’ns va passar per alt quan vam fer aquella llarga llista de links que parlaven d’Els Amics de les Arts. Avui, tot remenant hem trobat una crítica sobre la nostra actuació al Festinoval de Lleida. El tiet Truman hi era, i el blog resumeix la seva experiència així:
ELS AMICS DE LES ARTS -à Grup d’un gènere denominat Electro-sub pop d’autor, els quals van ser els preferits del vostre tiet Truman. La llàstima és que només va poder veure’n una petita part de l’actuació, però va quedar gratament sorprés per les lletres (del tot recomanables) i la proposta, que encara que en un principi podria semblar simple i tronada, resultava molt encertada. Com que són bons, de ben segur que es fotran de gana.
Gran, el tiet Truman, molt gran.
Hola Amics!
Com ja us vam avançar fa uns dies, la Laia Calvet ens ha convidat a participar en un CD d’homenatge a Joan Brossa que sortirà publicat a través del fanzine Malalletra. Hem estat força temps pensant QUÈ i COM ho havíem de fer. Hem llegit (i mirat) molts dels seus poemes i finalment ens hem decantat per una petita perla que es diu Petita oda en dijous. Divendres passat vam començar a gravar les idees que ens voltaven pel cap. Tenim alguna versió en mp3 que ens morim de ganes de compartir-la però com podeu comprendre no ho podem fer fins més endavant. Volem que tot estigui ben acabadet. Per anar fent boca, us deixem amb el poema:
PETITA ODA EN DIJOUS
Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l’oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bóta;
I, un cop a l’aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren
Que els peixos vénen nedant.)
Damunt l’aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m’engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
com ocells per l’aire blau.
