Muntanyes russes

Amunt i avall

Demà comença la recta final de la gira de presentació de Castafiore Cabaret. Seran quatre últims concerts (si no apareix res de nou!) per poder compartir les cançons amb la gent que ens ve a veure abans de tancar-nos a l’estudi per coure’n dotze o tretze més durant els mesos de juliol i agost. El primer d’aquests últims concerts és a LA MIRONA demà dissabte. Lloc significatiu perquè el 50% d’Els Amics és nascut allà. Llavors passarem per el mític Elèctric Bar de Gràcia i acabarem el concerts a Barcelona allà on els vam començar: a L’APOLO.   I finalment, el 10 de juliol serem a El Masnou, compartint curtmetratges, música i platgeta amb una bona colla d’Amics.

Ha estat una gira estranya. Ahir fèiem una entrevista per Enderrock.tv que podreu veure d’aquí poc i ho comentàvem: passes de tocar a l’APOLO davant de més de 250 persones i al bolo següent ets a Terrassa i en venen 5. I penses, què passa? Et desanimes…  al següent bolo a Matadepera (un dijous) penses “Ui, ui, ui!” i què va: venen una vintena de persones a escoltar-nos i s’acaba creant un caliu brutal. I al cap de res ets a La Farinera i tornen a haver-hi la tira de persones! Moltes! Potser més a l’APOLO! Eufòria!!!! El cap de setmana següent a l’Estartit, uns quants familiars i quatre persones (Eh! Però que divertit que va ser fent  un book de fotos al lavabo!). A l’Orlandai torna a pujar el nombre de gent. I a més canten les cançons i ballen i riuen! A Can Déu tornes a tocar de peus a terra (uns 30), després a Vila-seca la cosa es torna a desfermar. Iuhuuuu! L’hort del Centre PLE! I al cap de setmana següent a Can Castelló la mitjana d’edat de les 12 persones està per sobre els 65 anys. Què passarà demà a LA MIRONA?

Tots els concerts han estat especials. Ara me’n deixo alguns. Tot plegat és per dir que, com deia el poeta, queda molt per fer i tot és possible. Una abraçada a tothom que ha vingut a veure’ns i als que no, us hi esperem ben aviat.

PD: Avui estarem de 22.30 a 24.00 aprox. a la Plaça del Vi fent una cerveseta a sota Les Voltes. Si algú vol una entrada per La Mirona allà ens té!

Salut i Rock n’ roll!

+ ENTRADES i Fotos de Vila-seca

A la terrasseta amb Els Amics

Amics,
la venda d’entrades continua fent el seu camí. Avui hem descobert diferents maneres que teniu d’aconseguir-ne una!

a) Comprar-la anticipadament de manera tradicional al Codetickets.

b) Comprar-la amb la targeta de subscriptor d’El Punt. (2X1)

c) Comprar-la amb la targeta Unidiversitat de La Caixa. (2×1)

d) Comprar-la aquell mateix dia a 7 euros a taquilla.

o bé…

e) Comprar-la anticipadament a Els Amics! El divendres a la nit serem a Girona escalfant motors i anirem prendre alguna cosa de nit. Veniu i compreu l’entrada mentre fem una cervesa plegats! . És una tècnica de màrqueting d’última generació que hem après d’uns japonesos. Properament us direm on i quan.

Ah! I per acabar, unes quantes fotos de Vila-seca!

Salut!

LA MIRONA

Els Amics en blau i negre. I bé, el text és de color verd però el que importa és la foto. Que si t'hi fixes tampoc estem fent massa res en concret ni tampoc destaca per ser una foto espectacular. Però mira, és allò que obres el Mis Documentos i la que et fa una mica de peça doncs cap al Photoshop. Osti... aquí realment pots escriure tant com vulguis!

Amics,
a l’espera de la crònica de el superestrany però alhora superentranyable concert de dissabte on la mitjana d’edat rondava els 70 anys, comencem a escalfar els motors i les motores pel concert d’Els Amics de les Arts aquest dissabte vinent a la sala La Mirona de Salt (Girona). Aquells que encara no tingueu l’entrada la podeu comprar de manera anticipada a:

http://www.codetickets.com/mirona/ca/casadelamusica.cat/163/

Correu que s’acaben!

Salut!

Serà un concert diferent

Els Amics, desendollats. Foto: Kurti

Amics,
després de l’assaig d’ahir queda clar que el concert de dissabte serà el més estrany de la Gira Castafiore 2009. Aquells que no hagueu vingut mai a un concert d’Els Amics veureu i sentireu una cosa que no serà representativa del que fem normalment. Aquells que heu vingut alguna vegada podreu redescobrir les cançons des d’una altra vessant. I és que al concert de dissabte només hi hauran quatre veus, dues guitarres i un piano. Els Amics a pèl, sense bases, sense distorsions, sense efectes. No cal ser enginyer aeronàutic per deduir que el concert serà tranquil. Tocarem cançons com “Per Mars i Muntanyes” o “Un dissabte qualsevol” que han aparegut amb comptagotes als altres concerts de la gira. Per aquells que vulgueu venir, que sapigueu que serà a les 18.00 al Centre Cívic Can Castelló de Barcelona. Les dades del lloc són les següents:

CAN CASTELLÓ
C\ Castelló ,1-7
08021 BCN
Tel: 93.241.78.74
Fax: 93.200.90.66
e-mail: infocastello@esport3.org

Salut i fins dissabte!

Kurticrònica de Vila-seca

Amics,
en Kurti segueix la seva tasca encomiable de fer un post per cada bolo que fa. Ahir va publicar la d’Els Amics a Vila-seca. No us la perdeu, aquí.

Salut!

Entrevista al Diari de Tarragona

Els Amics de les Arts, música y algo más.

POR MARC LUELMO

Se trata de uno de los grupos más
interesantes no sólo de la Fira, sino
en general de la música cantada
en catalán actual. Tras tres fantásticas
maquetas en julio se pondrán
a grabar su primer álbum.
Hasta entonces lo mejor que pueden
hacer es acercarse a su directo,
pues es sobre el escenario donde
este cuarteto desarrolla todo
su potencial: monólogos, canciones,
proyecciones y humor hacen
de sus actuaciones algo más que
un concierto. Hablamos con ellos
recientemente y esto es lo que nos
dijeron.

Primero de todo, explicarme quienes
son Els Amics de les Arts.
El grupo existe desde 2005, pero
siempre había funcionado de manera
paralela a otros proyectos
musicales que teníamos. Grabamos
dos maquetas pero no hacíamos
muchos conciertos, podríamos
decir que la cosa empezó a ser
más seria a partir de la publicación
de ‘Castafiore Cabaret’ (2008).
Desde entonces no han parado de
pasarnos cosas buenas y actualmente
tenemos una agenda llena
de conciertos.

¿Como definiríais vuestro estilo?
Tenemos influencias del pop, del
folk, de la música electrónica y de
la canción de autor. Si pones todo
eso en un disco y lo mezclas salen
Els Amics de les Arts.

¿De qué hablan vuestras letras?

Cada letra es un mundo. Nosotros
creamos las canciones siempre a
partir de la letra y luego las envolvemos
con la música que les vaya
bien. Muchas hablan de cosas que
nos pasan a la gente normal, a la
gente de la calle. Pero no nos limitamos
a algo meramente descriptivo
sino que intentamos que cada
canción mire a esa realidad desde
un punto de vista absurdo, surrealista
a veces, crítico.

¿De qué manera planteáis vuestros
directos? ¿Qué ofrecéis además
de canciones?

Siempre hemos pensado que disco
y concierto son cosas muy distintas.
Intentamos que en el concierto
haya un plus y no nos limitamos
a tocar los temas y ya está.
El directo lo concebimos como un
espectáculo donde las presentaciones
entre canciones tienen un
peso significativo y las proyecciones
también son muy importantes
porque crean una especie de
escenografía que va cambiando.

¿Cómo han funcionado vuestras maquetas hasta ahora?

Las dos primeras, ‘Catalonautes’
(2005) y ‘Roulotte Polar’ (2007)
fueron distribuidas por internet a
través de nuestra web y la acogida
fue muy buena. Con la primera por
ejemplo, llegamos a la final del Sona9
en el apartado de canción de autor
y eso supuso una inyección de
público. El cambio vino con ‘Castafiore
Cabaret’, la revista Enderrock
encartó el disco en su número
de julio y eso nos dio más repercusión.
Gracias a ellos nos pusimos
un poco en el mapa de la música
hecha en Catalunya y eso nos ha
permitido hacer una gira de conciertos
este invierno-primavera, sonar
en el Delicatessen de ICat FM
o conseguir un concierto para el
TR3SC para junio.

¿Y para cuándo un álbum propiamente dicho?

Mira, esto es primicia absoluta porque
hace sólo dos días que decidimos
que lo grabaremos en julio.

¿Qué pensáis de esta nueva hornada
de grupos que cantan en catalán
como Manel o El Petit de
Cal Eril? ¿Os sentís parte de esta
escena si es que se le puede llamar así?

Sí. Estamos en un momento muy
interesante en que la gente ha dejado
de escuchar a los grupos de
siempre y se ha abierto a nuevas
propuestas cantadas en catalán.
Eso es un signo de salud a nivel mu-
sical. Manel y El Petit de Cal Eril son
claros exponentes de esta nueva
hornada de grupos y que nos comparen
o nos pongan en el mismo
saco que ellos nos gusta porque
los consideramos muy interesantes.

¿Qué os parecen los concursos
musicales y festivales como el
de Vila-seca, son útiles para los
grupos?

En nuestro caso sí. Nosotros le debemos
mucho a este tipo de concursos
o festivales porque nos han dado
el empujón necesario para tirar
adelante.

Ara és la teva! Els Amics a la Mirona per 5€

Amics, recordeu que segueix la venda online d’entrades pel concert d’Els Amics de les Arts (+LOBSTER) a La Mirona el dia 16 de Maig a:

http://www.codetickets.com/mirona/ca/casadelamusica.cat/163 

Reserva ja la teva entrada!

Comunicat Oficial d’Els Amics de les Arts

Vila-seca (ara sí)

 

Slumdog Millionaire Amical (Foto: Xavier Mercadé)

 

 

El dia va començar de la millor manera. Bé, va començar com sempre però l’arròs negre i l’arròs amb llamàntol que vam menjar-nos a les quatre de la tarda a Tarragona feia donava indicis de com podia anar la resta del dia. Un cafetonet amb un pastisset fet a casa i cap a Vila-seca. Maco, Vila-seca: petitet, acollidor i ple de música. Només d’arribar ens topem de cares amb el concert de Tazzuff, allà veiem l’amic Adrià de la Pegatina que ens saluda “Quedem per veure el Barça?”. El grupet de sis que som es disgrega. “És que ens hem d’anar a acreditar”. Arribem a l’auditori, hi toca Élena. Un parell de cançons i pugem cap a buscar aquells penjolls tan útils que diuen “MUSIC”. I res, sortim i ensopegem amb una plaça plena de gent que mira el Barça, entrem a la Oficina. I llavors (bé, em salto aquesta part per no ferir sensibilitats). Quan sortim, trobem a Le Petit Ramon en format trio. Interessant! Arribem a l’hort del Centre i ela Marujita fan proves de so. Anímic està tocant a l’auditori o sigui que cap allà. Gran concert, comprem discos. Tornem, acaba Marujita i la plaça es buida. Glups. Fem les proves de so. La gent comença a tornar. “Buenu, encara tindrem algú”. Més gent. “No, no, que venen!”

Quan és hora de començar l’Hort del Centre està a petar i considerant que la gent en una Fira es mou d’un lloc a l’altre, quan acabem encara n’hi ha molta. Acabem i la nostra tàctica nordamericana de publicitat subliminal funciona i venem uns quants discs i unes quantes… “Xapetes!”.

Un cop més gràcies a tothom que hi era. Petons i fins a la pròxima.

Vila-seca

Amics,
a l’espera de ser dilluns i de tenir una mica més de perspectiva i una mica menys de son, us volem donar gràcies a tots els que vau ser a Vila-seca ahir a la nit. Gràcies, abraçades, mitjons, petons i americanes!

Si voleu veure un petit tros de concert cliqueu aquí.

Salut!