Récord a la web!
Amics,
un dia més dir-vos gràcies perquè ahir va ser el dia que vam batre tots els records a la pàgina d’Els Amics. I és que per un grup petit com nosaltres és una passada tenir (oju!) 479 visites en un sol dia al nostre blog. Normalment no són tantes! I 308 al myspace! Segur que no són xifres comparables amb altres grups però per nosaltres ha estat una sorpresa i ens anima a seguir escrivint gairebé de manera diària en aquest diari online.
El post d’avui ve d’una petició d’una amiga que ens va venir a veure a l’Apolo i que va dir que volia tenir les lletres de les cançons, que a la web n’hi havia molt poques… Doncs bé, recomencem una secció molt antiga que porta més de 3 anys aparcada que es deia “Lletres i més” on posàvem les lletres acompanyades d’un petit text que les guarnia una miqueta. De moment començarem per les cançons més antigues. Avui toca Dissabte qualsevol.
UN DISSABTE QUALSEVOL
“Tots en un moment o altre ens queixem de la vida rutinària que portem. La conclusió és que “ens passen poques coses a la vida” (Piquet, 2004). Però si ens hi fixem atentament sembla que a vegades ens agradi aquesta rutina. Sempre ens aixequem a la mateixa hora. Sempre caminem pel mateix carrer per anar a la feina. La mateixa ruta d’autobús. Sempre acabem anat a comprar al mateix super d’abaix a casa i per tant, sempre acabem tenint el mateix a taula. Sempre quedem amb la mateixa gent per a anar a sopar, i perquè no, els més afortunats potser tindran una feina de per vida gràcies a l’haver aprovat unes oposicions a un càrrec públic.
Però llavors és quan arriba el dissabte. Aquell dia esperançador on tots els temes i il·lusions aparcades al llarg de la setmana es poden fer realitat, sempre i quan no plogui. Així doncs, tenim el lampista que té un petit Indiana Jones a dintre seu i que agafa el 4×4 per a enfilar el Montseny, fins a la caixera del corte inglés que s’arregla de dalt a baix per a sortir de festa amb les amigues amb l’esperança de trobar un Latin-lover que la comprengui. El dissabte es converteix en la vàlvula d’escape d’aquesta olla a pressió.
Si reflexionen, l’any té 12 mesos, 365 dies, és a dir 52 setmanes (en portem 4 i n’hi restem dos i despejo la X), i de retruc 52 dissabtes. Així doncs, la gent realment viu 52 dies a l’any. Per tant, usant “l’escala del 52”, una persona de 30 anys (30 anys*52 dies) realment ha viscut 1560 dies (=4,27 anys). Llavors tots no som més que mainada, bebès, quitxalla, minyons, criatures.
Els 313 dies restants són pura RUTINA. Però, la meva pregunta és fins quan podem mantenir aquest ritme, aquesta passió pel dissabte? Som mortals i com a bons mortals acabem convertint els 52 dies de vida en un dissabtes qualsevol. Hem “arutinat”el dissabte fent sempre les mateixes coses: anar a buscar el diari. El tallat. El passeig pel parc. El cigaló després de dinar. La migdiada. Anar a veure el partit de futbol de l’equip del poble. Quedar amb els amics al bar per a veure el partit de lliga i finalment, depenent de l’humor i dels anys que un tingui, fer les cervesetes amb els amics i sortir a alegrar la vista”
Amb tots vosaltres, Dissabte qualsevol:
Dissabte onze del matí
S’aixeca i va a fer un pipí
L’espolsa ben espolsada
Fa un tallat, llet descremada
I amb la barba de dos dies surt a fora a passejar.
Mentre baixa amb l’ascensor
Parla amb el senyor Lladó.
« Sembla que farà bon dia »
« Si home, només faltaria »
Ha arribat la primavera i duu camisa de cotó
Sempre li passa el mateix
El dissabte s’avorreix
I fulleja el Punt Diari
Regalen un calendari
On hi marca amb boli Bic el dia que començarà
Les vacances, que cada d’any
L’home espera amb gran afany
Aquest cop li agradaria
Poder viatjar a Almería
On hi viu un company amb qui va fer el server militar.
I és que ell és un home com cal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal
Dinar a casa la mamà
La germana portarà
Un nòvio que es un personatge
I que diu que té un gran bagatge
En el ram de la informàtica i la comunicació.
« Ja està bé, per fin ens veiem,
aviat no et coneixerem,
ai fill meu, que ets car de veure,
estàs prim, no m’ho puc creure,
en ‘cabat et daré un tupper i t’ho menges per sopar »
A la tarda va al futbol
Fan primer un minut de dol
I ja es veu que l’espectacle
Avui pot ser una gran debacle.
“No tenim davanter centru” i ja ens han fotut gol.
I és que ell és un home com cal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal
Aquest vespre té un sopar
Amb una noia de Gavà
Agafa el llibre de receptes
I s’aprèn tots els conceptes
fa un cus-cus amb verduretes per poder-la impresionar
Són les 10 i no ha arribat
L’home està desesperat,
Sona el mobil: és la Sandra
“Ai, no vinc és que em fa mandra”
L’home apaga les espelmes i el cus-cus se’l fot el gat
Agafa calers del calaix
Se’n va cap al bar de baix
A comprar unes cigarretes
Tot sortint mira a la dreta
S’entreten amb unes metes i l’atropella el Tram-baix
I és que ell era un home com cal
Sempre treballant a la mateixa empresa
No li passa res especial
Mai es queixa, no protesta, fa del seu país un lloc com cal.
Salut!
PD: Llista actualitzada de links Apolo:
Blog de Roser Ortíz NOU LINK!
Blog Le Mannequin
Kurtibolos – Bloc d’en Kurti
Poc-moderna – Bloc d’Elisenda Soriguera
I properament:
- Més fotos i videos de l’Apolo.
- Informació sobre el CD de SOMNIS Malalletra.
- Lletres i més (2na part)
