poti-poti

29 06 2009

popArbitzats

popArbitzats

I Els Amics ja hem tornat del cap de setmana mogudet.

En Joan Enric i en Ferran (i en Kurti [perit de so d’Els Amics] que es mirava els concerts des de la taula de so) van ser al popArb per a escoltar el cartell de luxe d’aquesta edició del festival que té lloc al cor de les Guilleries al llarg del divendres i dissabte. Molt bé tot plegat. Ambient agradable, gent maca, bona música. LOL, Joan Miquel Oliver, Manel, Joe Crepúsculo, Mazoni… un bon lloc per descobrir noves bandes i per veure aquelles que has estat seguint durant un temps via disc/youtube/mp3. Seria maco tocar-hi algun dia. Per cert, gràcies a la gent que ens va aturar per dir que seguia d’aprop Els Amics. Podeu llegir cròniques del festival a Darrera la nevera.

Mentrestant, en una altra punta de les terres gironines, l’Eduard estava al capdamunt de Rocacorba (una muntanyeta prop de Banyoles) fent un intensiu de ioga abans d’entrar a gravar el disc. Oooooooom!

I en Dani, aiiii en Dani…pobret, el teniem estudiant tancat pels examens finals del nivell 9 o 10 (ja no sabem a quina transformació de superguerrer del piano es troba!!!).

Aquest matí mirant per internet tot intentant atrapar què ha passat pel món durant el cap de setmana, ens hem trobat una cosa que ens ha posat molt contents: “Esto es lo que hay“.

I demà continuem els assaigs del proper disc. Passaran el baixista (Àlex Riviriego) i bateria (Quim Sitjes) per l’estudi a tocar les noves cançons. De moment n’hi ha 9 que són al sac i les tres places d’ascens s’estan decidint entre 6 o 7 més. És difícil saber quina cançó hi ha d’anar i quina no. Totes són com filles. Vos estim a tots igual, que diuen Antònia Font. Doncs és ben bé això.

Salut!





Al popArb (1,2,3)

26 06 2009
Gran grup
Gran grup

(1)
Amics,
avui a Les Guilleries. Muntanya, sol, piscineta i bona música. Els Amics serem al popArb però (Ai las!) no per cantar-hi sinó per anar a veure grups que ens fan molta il·lusió sentir com ara Love of Lesbian, Mazoni, Joan Miquel Oliver i Manel. No amaguem que ens faria molta il·lusió tocar-hi algun dia. De moment, farem el sa exercici d’escoltar i aprendre.

(2)

Els assajos pel nou disc van “vent a popa” (que maco traduït així). Ja tenim unes 9 cançons entre les que hi ha “L’home que treballa fent de gos” i “La merda se’ns menja” que ja heu pogut sentir en alguns concerts. Ben aviat més notícies.

(3) Bolo confirmat a les festes de Gràcia. Dia 19 d’agost al carrer Sant Pere Màrtir!

Salut

 





Sant Joan (Capri)

23 06 2009

Amics,
avui és la revetlla de Sant Joan. Felicitats a tots els Joans, Joanes, Joanets, Juanitas i a en Juanes (a dios le pido). Avui ens permetrem una d’aquelles llicències de posar una cosa que no té massa a veure (a priori) amb Els Amics però que creiem boníssima. Us deixem amb un dels Joans més grans que ha donat aquest país: Joan Capri. Disfruteu i passeu una bona estona amb el seu monòleg El Nàufrag.

Demà no hi ha blog, fins dijous 25!

Petons.





Estem d’aniversari! (Capítol Segon)

22 06 2009

Ai Figueres!
Final del Sona9 de 2005, una tarda de setembre al costat del Museu Dalí. Els Amics arribem a puesto i ens asseiem a la terrasseta d’un bar a fer una clareta. Avui som quatre grups que toquem a la final de Cançó d’Autor. Un d’ells és en Lluís Cartes (que és el que va acabar guanyant!) i dos més que ara no recordem el nom. Però tot gent maca. Durant les hores prèvies tornem a fer una mini-entrevista per TV3 de la mà de la Bibiana i en Joan Carles (que ja havíem conegut un dia que van venir a fer un reportatge al nostre pis).

Dos amics i la Bibiana

Dos amics i la Bibiana

Després d’hores d’espera, arriba el concert. Comença amb mal peu, 36% no sona9… sonagrill. La seg0na, Dissabte qualsevol en la versió Catalonautes (xumba-xumba) tampoc no és per tirar coets. Sort que arriben els Flequers i Mecanoscrit que aplanen el terreny perquè Catalonautes (la cançó) i L’Himne de l’Exèrcit de la Xamfaina siguin una festa. Bon regust al final. Premi del públic per votació popular. Iuhu!!!! Què ens donen? Això! El premi per votació popular! Ah! Mmmm….Iuhu!

Soooom lExèrcit!

Soooom l'Exèrcit!

Tot té un cert to crepuscular. Al cap d’una setmana del concert en Joan Enric se’n va a viure un any a Escòcia i l’Eduard dos anys a San Francisco. És el final d’Els Amics? Ho semblava però no.

Per cert, totes les fotos són de la Teresa Fargas

Per cert, totes les fotos són de la Teresa Fargas

Vam fer Roulotte Polar enviant-nos mp3 d’una punta a l’altra del món. Tothom des de casa seva a mils de quilòmetres de distància anar posant granets de sorra a les cançons. Però bé… l’any següent Roulotte Polar no va acabar de triomfar al Sona9 (no va passar ni el primer tall).

Anècdota per MOLT AMICS D’ELS AMICS: la cançó A vegades ens va sortir mentre gravàvem Roulotte Polar però com que ja teníem el disc quasi acabat vam dir: “Ens la guardem, no?”.

Salut!





Estem d’aniversari! (Capítol Primer)

20 06 2009

Amics,
nosaltres ja no ho recordàvem però sort de la Teresa Fargas (mare i amiga) que ens ha fet memòria. I és que el 26 de juny de 2005 (ara farà quatre anys), Els Amics de les Arts vam fer la nostra primera aparició pública al concurs de maquetes SONA9. Vam compartir escenari amb Anímic.

Flequers Nocturns 1.0

Flequers Nocturns 1.0 (Juny 2005) FOTO: Teresa Fargas

Va ser a Lleida, més concretament al Cafè del Teatre Escorxador. I vam compartir escenari amb Anímic. Qui ho havia de dir que quatre anys més tard encara estaríem tots dos grups plenament actius! Va ser un concert molt especial. Un desastre a nivell sonor però increiblement emotiu per nosaltres. Havíem publicat Catalonautes i la cosa semblava que començava a prendre a cos. Quan vam acabar el concert teníem molt clar que la nostra aventura sonanouenca s’acabava aquí, que no arribaríem a la final. Però… ves per on. Hi vam arribar! (Ho veurem en el segon capítol). Aquell dia va ser el dia que vam fer la nostra primera entrevista per a la televisió.

La crítica que aquell dia va fer el periodista Ramon Piqué a Ritmes.cat va ser aquesta:
“Gairebé les vuit de la tarda. La sala és plena, els cambrers van a tot drap i el tècnic de so està tranquil. Prop de l’escenari hi ha tres tipus disfressats de pastorets: són Els Amics de les Arts. Tres aspirants a boletaires que defineixen la seva música com l’espectre que va de Pere Tàpias a Sonic Youth. Camí prou ample per circular-hi, però complicat de recórrer. Bones veus, lletres treballades, bases electròniques i dosis d’humor són els trets principals d’un xou solvent, però que encara deu molt al santoral de la cançó catalana i més aviat poc al rock experimental.”

Efectivament, com veieu a la foto, la indumentària era un pel diferent al principi. Si mirem la foto amb deteniment podem observar bàsicament tres coses: a) Érem molt joves, b) en Dani no hi era, c) l’Eduard es va posar uns auriculars insonoritzadors a les orelles abans de la part forta de Flequers Nocturns (per a evitar acúfons). De fet, en Dani en aquest concert (tot i que encara no era part del grup) ja havia de venir en un principi! Havia gravat algun piano a la maqueta i li vam dir que vingués al concert. No va poder. I vam ser els tres que veieu. Sort que a la final del Sona9 a Figueres ja va poder venir! A partir d’allà ja el vam incorporar ràpidament…

Bon cap de setmana a tothom. Ens veiem dilluns amb més notícies, més fotos, més videos, més efemèrides i ATENCIÓ algunes dates confirmades de presentació del nou disc!!! Queda molt, però anem fent boca…

Salut!

PD1: Ja vindrem a Terrassa si voleu…  🙂 Va, algú té algun contacte amb la Faktoria d’Arts? Ens agradaria tocar-hi per presentar el nou disc.





Els Amics a ALMADRAVA

19 06 2009
I a vegades...

I a vegades...

Amics,
hem descobert un video que sabíem que es faria però no quan! El programa Almadrava de TV3 ens ha dedicat un especial de 7 minuts on repassen una mica la història del grup i al final sona A vegades.  No us el perdreu!
http://www.tv3.cat/videos/1270019/Els-amics-de-les-arts

A veure si algú descobreix el parany, la dada lleugerament incorrecta…

Salut i gràcies a la Paula Torres per fer-nos-ho arribar!





Els Amics als Premis Blocs Catalunya 2009

18 06 2009
Shakespeare votaria Els Amics

Shakespeare votaria Els Amics

Amics,
avui és un d’aquells posts propaganda. Qui tingui un moment que i tingui ganes que ho faci i sinó no passa res. Ho expliquem: som a la llista de blocs que opten als premis que organitza STIC.CAT. Nosaltres estem a la secció de cultura juntament amb un centenar de blocs més. El tema és fàcil. S’ha de clicar aquí i després clicar “VOTAR” sobre el nostre bloc. Poseu el vostre correu per a poder validar el vot i ja està. Merci a tots!

I més coses: avui una sèrie de links sobre Els Amics que ens han cridat l’antenció (ATENCIÓ!):
Un post al blog del col·lectiu DOTART
La programació del FASCURT
Més informació sobre el concert d’Els Amics de les Arts a Palma de Mallorca

Salut i fins demà!





Un cas estrany

17 06 2009
 Des de Gràcia amb amor

Des de Gràcia amb amor

Sens dubte, una de les sorpreses més grans d’aquesta gira és que, als concerts, hi ha deixat de venir només gent que ja coneixíem. Als principis és això: “Va, veniu, veniu que sinó no hi haurà ningú!” , “Ei, va, passeu un rato que sinó ens menjarem els mocs” (figuradament). És normal (la situació, no menjar-se els mocs). Aquesta etapa en la majoria de grups sol durar molt de temps. I és que entre tanta oferta musical és complicat que algú faci un raconet per a tu. Hi ha un dia però, que la cosa canvia. A l’APOLO del febrer ja vam començar a veure cares no tan conegudes. “Eps! Qui són?” La setmana següent la cosa va anar en augment. Érem al Minifestival de BCN . Vam fer un concert curtet (de 30 minuts) i  quan vam baixar de l’escenari es van acostar dues persones (noi-noia) i ens van dir “Hola! Som en Roger i l’Alba i hem vingut expressament des de Gràcia!”. Allò ens va fer riure. (Estàvem al Born i deien que havien vingut EXPRESSAMENT des de Gràcia). Es van presentar amablement, vam estar xerrant una estona. Els hi havia agradat.

En Roger diu que sí, que tot bé. En Ferran fa com si conduís un F1 i estigués a punt darribar a la meta. LAlba és (de llarg) la que té el cos més ben col·locat per contribui a la qualitat estètica de la fotografia. LEduard, amb un petit rinxol a lo Clark Kent, somriu tot i tenir els una colònia dacufons als timpans.

En Roger diu que sí, que tot bé. En Ferran fa com si conduís un F1 i estigués a punt d'arribar a la meta. L'Alba és (de llarg) la que té el cos més ben col·locat per contribui a la qualitat estètica de la fotografia. L'Eduard, amb un petit rinxol a lo Clark Kent, somriu tot i tenir els una colònia d'acufons als timpans.

Van anar passant els dies i va arribar el concert de La Mirona. Sortim cantem, patapim patapam, i quan baixem els tornem a veure allà. “Que fort! Què feu aquí? Si us queda molt lluny de casa!…”, “Sí, hem vingut a veure-us expressament des de Gràcia”. Aquest cop ja no va fer riure. Va ser un “Dios!” interior. Havien fet més de 100 km per veure Els Amics. Això MAI a la vida ens ho hauríem pensat. Però la cosa no va acabar aquí. “Com torneu?”, “No ho sabem. Hem agafat metros, busos, taxis, trens i ara som aquí a Girona. Fins demà a les 6 del matí no surt un tren”. Us podeu imaginar la cara que vam fer nosaltres. Estàvem al·lucinant. “Ens podem tirar una foto amb vosaltres?”. “Hosti, si voleu ens tirem aquí mateix un fotobook sencer. Porta la càmera!”

Retrat del cul

Retrat del cul

A l’Elèctric van tornar a venir. En Roger va dir que s’estava fent una samarreta d’Els Amics. Que no podia ser que no en tinguéssim i que el mític slogan de Joan Manzaneque “Avança’t al teu temps, digues que t’agraden Els Amics de les Arts” era perfecte. Vam quedar que la portaria a l’Apolo… i efectivament. Una samarreta totalment artesanal amb les cares dels quatre clics i amb el nom del grup a sota. Que maco. I una xapa d’en Son Goku pels quatre (estem negociant la custodia compartida).

Aquest és un cas estrany però fantàstic. Ens fa molta il·lusió saber que la gent ve als concerts perquè realment en té ganes i ens encanta veure que molta gent repeteix. Ja anem intentant de canviar alguns monòlegs de tant en tant (alguns són intocables) i canviar una mica les cançons perquè hi ha gent que ens ha vist cinc i sis vegades en aquesta gira! No comentarem tots els casos un a un perquè tampoc seria plan però que sapigueu que el contacte amb la gent després del concert està sent una de les coses més guapes d’aquesta gira. I que poc a poc ja comencem a reconèixer cares desconegudes. Només us podem dir a tots que GRÀCIES. Gràcies a tothom que ha vingut en algun concert i ha escoltat i ha rigut i ha ballat i ha tornat a casa amb un mig somriure a la boca. Els Amics és això.





Lletres i més (2) – Mecanoscrit del segon origen

16 06 2009
(Hauríem passejat per aquesta platja si encara hi hagués platja. Hauríem passat llargues estones recollint petxines i jugant amb l’aigua del mar… a tu no t’agrada que t’esquitxin, ja ho sé, però si hi hagués hagut platja jo t’ho hauria fet, tan sols per fer-te enfadar. Sovint em ve al cap aquella foto que m’hagués agradat fer-te una tarda d’estiu… duries el cabell curt encara. Ajupida, amb un somriure d’orella a orella, estaries tocant la sorra. Però ara ja no hi ha platja, ni sorra, ni foto, ni tarda. Ara tan sols quedem tu, jo i Liverpool. No trobes estranya la sensació de saber que no tens res a perdre? Tornem a començar, l’endemà és nostre).

Mecanoscrit del segon origen
Any 3005.
Després de la cinquena Guerra mundial i d’una sèrie de fenòmens catastròfics inesperats, Liverpool esdevé l’última ciutat dels humans. La gent sobreviu en antigues fàbriques reconvertides en comunes. Les grans metròpolis no són més que ruines. Fruït d’epidèmies i malalties l’índex de població minva a un ritme sense precedents.

I per Liverpool ja és tard
Microcosmos del planeta humà
Cadaqués ja no existeix
ni les nostres tardes vora el mar

Califòrnia s’ha isolat
Richter no perdona ni al més gran.
Vandellòs s’ha fissionat
Catalunya és radioactivitat

Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Fills de la utopia

I Venècia ja és tot blau
S’ha acabat per sempre el carnaval
Espinelves s’ha cremat
Pare Nöels suicides enterrats

I Pekín deshabitat
La muralla no els va defensar
Barcelona és un forat
El segon orígen ja ha arribat!

Som bolets post-industrials
Cementiris nuclears
Putxinel·lis camuflats
Laberints inacabats.
Cantautors poc inspirats
Polaroids per revelar
Pèrits incapacitats
Biorritmes sincopats
Som robots desmemoriats
Som soldats desprogramats
Nedadors descordinats
Som pirates arruinats
Som infants desenganyats
Somiadors formatejats
Creadors de l’endemà
Fills de la utopia





Non non (actualitzat!)

15 06 2009

Abans danar a dormir has de fer un pipí

Amics,
ja tenim a les nostres mans el CD recopilatori del Fanzine Malalletra! La veritat és que el dissenya ha quedat molt i molt xulo. Com alguns ja deveu saber, Els Amics hi participem amb la cançó “Per mars i muntanyes” (que és la que obre el disc). Entre els altres grups que hi col·laboren hi ha en Cesk Freixas, l’Albert Palomar i Verdcel. Qui vulgui un exemplar d’aquest fanzine tan artesanal i tan detallista que apunti això que hem extret de la pàgina de la Laia Calvet.

JA ÉS A LA VENDA EL 20 NÚMERO DE MALALLETRA
Aquest número està dedicat als SOMNIS i inclou un cd amb cançons fetes per a l’ocasió dels grups: Roger Benet, Verdcel, Albert Palomar, ((( j ))), Xavier Baró, Narcis Perich, Els Amics de les Arts, First Aid Kit, Cesk Freixas, Albert Jordà, Oscar Briz…

PODREU TROBAR EL MALALLETRA A LES SEGÜENTS BOTIGUES DE BARCELONA:

– LAIE CCCB: C/Montalegre 5
– LAIE CLARIS: C/Pau Claris 85
– LAIE CAIXA FORUM: Avgda. Marquès de Comillas 6-8
També a Vilanova i la Geltrú:
– PADISGRAF: C/Dr. Fleming 27 baixos

Si no us podeu desplaçar fins a Barcelona i esteu interesats/es a rebre el Malalletra a casa, feu un ingrès per valor de 10’00 euros al següent nº de compte: 2100 3258 13 2100317878
Desprès envieu un email amb les vostres dades a: laiacalvet@yahoo.es

En una setmana des de que rebem l’ingrès rebreu el Malalletra.
Si voleu rebre més informació sobre el que t’expliquem en aquest email o sobre com pots col.laborar més activament en el malalletra, escriviu-nos, no ho dubteu.

Salut i fins demà!