Disc català de l’any!

31 03 2010
Visca!

Premi al Disc Català de l'Any

Sí Amics, com ja vàrem anunciar via Facebook, gràcies per fer-nos guanyar el Disc català de l’any! Que entre altres coses com fer-nos constar a la llarga llista de guanyadors d’altres edicions del premi (Lluís Llach, Raimon, Antònia Font…) significa que farem un “concertet” a Radio 4! Visca!

I no ho hem dit abans a la web perquè…  amb tres quartes parts del grup de vacances un no dóna a l’abast. Sóc “l’Amic de guàrdia”, els tinc tots escampats pel món enviant fotos pel mòbil, escrivint postals, amb la Trotamundos sota el braç  i disfrutant de les vacances. I jo aquí… mirant a veure si al xat del Facebook hi ha algú connectat, i res; surto a comprar el pa, i ningú; agafo el 17, i els nens del cole s’han evaporat (molts matins ho hagués desitjat, però se’ls troba a faltar). Això sembla Liverpool. Molt dur.

De fet, em pregunto si algú llegirà aquest post. Bé, en cas que això s’ho miri algú, gràcies! Gràcies per votar-nos i gràcies per no estar de vacances i solidaritzar-vos amb l’Amic de Guàrdia.

I ara la pregunta de la setmana, qui és l’amic que encara no està de vacances?

La resposta aquí





El Vuelo de Mario

30 03 2010

Amics,

sabieu que en Joan Enric va dirigir i escriure un curtmetratge juntament amb en Víctor Correas l’any 2007 on hi actuaven tres dels quatre Amics (l’Edu estava a Nova Zelanda!). I sabeu que Els Amics de les Arts van escriure la banda sonora? I sabeu que va ser un curt premiat a molts festivals. No? Mireu!

Salut!





De l’Apolo 2 a col·leccionistes de e’s

29 03 2010

Per Anna Barnola Llovera

Tot va començar ara farà un any, quan avorrida de la vida estressant del batxillerat, vaig decidir que era moment de començar-me a moure, de començar a fer coses per “ desconnectar” així que amb la companyia de la estimada Andrea, que ja estava bastant posada en el “mundillu” del que es coïa per la terra, vaig descobrir a un nou grup que havia escoltat a la radio. Es deien “els amics de les arts” i feien una música “ diferent”, potser una mica “freak”. Però aquell “ a vegades” es va convertir a primer cop d’orella, en aquella cançó que s’enganxa, que et fa ballar i que et duu de sobte a un “bon rollo” exagerat! Però clar, aquest grup era poc conegut, té un myspace, i cançons per baixar-te de gratis. Així que perfecte!! Amb una tarda ja me les sabia o si més no ja em rondaven pel cap. Aquell grup de 4 nois amb una història ben divertida de sortida, m’agradava, eren 4 nois joves, que semblaven bones persones, i que al damunt eren capaços de posar grans llibres com el “codigo da vinci” o “l’ombra del vent” en una cançó altament ballable!
I SORPRESA, una setmana després feien un concert de sortida de gira a la sala Apolo2 de Barcelona! Oh Barcelona! Jo mai havia anat a un concert nocturn a Barcelona! Però, dit i fet! L’Andrea va treure dues entrades, i ens vam plantar a barcelona! La sala era mig plena, la veritat és que no sabíem com relacionar la gent, jove com nosaltres dues, ben poca, la majoria es veia que eren o família o coneguts del grup, fins i tot hi havia gent asseguda rollo VIP a primera fila amb cadires de fusta! Només entrar ens comprem el “castafiore Cabaret” editat amb una caràtula de cartró ( també comprem la promoció que ve amb una xapa amb ninotets dels “clics” que encara corre enganxada per el moneder!) El concert és genial, moments de bogeria quan sona “a vegades” ! Ens la sabem, la ballem i mirem com des de l’escenari s’ho passen d’allò més bé. Hi ha alguns problemes tècnics, potser serà la novatada dels amics, potser és que encara no ho tenen prou per ma! Quan acaba el concert correm a la porta.. esperem poder-los veure de prop, ens transformem per uns moments amb unes “grupiis” nervioses, però de seguida veiem que els nerviosos són ells! En Dani diu que és el primer autògraf que firma, en Ferran riu de “l’apagón del windows” , i quan arriba el moment de parlar amb en Joan Enric, uns “amables” personatges de seguretat, ens fan fora de la sala ! Nooo!!! ens hem quedat sense parlar amb l’Eduard, i amb en Joan Enric!
Després d’aquest primer concert els anem a veure a les festes de gràcia, no surten al programa, però els acabem trobant en un carrer ple de gent… crec que ells són els primers sorpresos amb el públic, la gent ja es coneix les cançons, i espera el moment que baixin de l’escenari. Tornen a firmar autògrafs, tornen a parlar amb la gent que cada vegada els reconeix més. Parlem amb ells, i recordem aquell final de festa a l’Apolo, junts riem. Ara sí, puc dir que sóc cullunuts!!! Humils, propers,i no et miren com a una gruppi histèrica sinó com a algú que sorprenentment se’ls escolta i els reconeix!
I com ja he dit, de tot això ja en fa un any. Ara aquest grup és el guanyador de 7 PREMIS ENDERROCK, premis que fins avui només guanyaven aquells grups que des de petita escoltava, i amb qui sempre havia somiat poder compartir una estona com les que he pogut compartir amb els amics de les arts al llarg d’aquest any!!

MOLTES GRÀCIES!!!!

Anna Barnola Llovera





Amics de les Arts, núm.1

28 03 2010

Ferran Piqué, Eduard Costa, Joan E. Barceló  i Dani Alegret, Els  Amics de les Arts

Per Andreu Gomila – Diari AVUI 27/3/2010

El disc Bed & breakfast, com diu Dani Alegret, els va costar “molt d’esforç, diners i llàgrimes”, però també els ha ofert la possibilitat d’esdevenir gairebé un fenomen de masses en aquest país tan poc massiu. I és que Els Amics de les Arts són ara mateix el grup del moment, amb una xifra més que destacable: fa setmanes que són al núm. 1 de les llistes diàries de MySpace a l’Estat espanyol, la xarxa social musical més important del món. Cançons com Jean-Luc, per exemple, tenen més escoltes que qualsevol d’Amaral o Fito & Los Fitipaldis. A la mateixa llista, els Manel són al cinquè lloc.

Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret mai no s’haurien imaginat un èxit com el que estan vivint. Però la festa major de Sant Andreu, la tardor passada, diuen, els va donar la dimensió de tot plegat. “No ens ho crèiem, tota aquella gent que cantava les nostres cançons”, apunta Alegret. L’impacte dels seus temes a internet també els oferia el gruix de tot plegat, ja que en poques setmanes van passar de 65.000 visites a les més de 400.000 actuals. Ells, de fet, es consideren un grup 3.0, ja que van néixer a la xarxa. “Vam penjar les cançons a MySpace abans que tocar-les en directe”, apunta Costa.

El seu mèrit és doble, ja que, a més, s’ho han fet tot ells. “No hem anat a buscar ningú ni ningú no ens ha vingut a buscar”, afegeix Piqué. Ara fins i tot han de fer mans i mànigues per compaginar les respectives feines -els que en tenen- amb la vida errant del músic català.

Saben, tanmateix, que haver tret el disc la tardor passada, sense grans competidors al davant, els va ajudar. Ells, però, no ho van tenir gens en compte aleshores. Eren simplement quatre antics companys de pis, fans d’Antònia Font, Mishima, Mazoni i Albert Pla que van decidir llançar un segon disc després d’un primer, Castafiore Cabaret, que va passar sense pena ni glòria.

Canvis sobre la marxa

Ara, amb tota la gent que els segueix, asseguren que haurien canviat moltes coses del seu cèlebre Bed & breakfast. Barceló explica que L’home que va matar Liberty Valance la van improvisar al mateix estudi, sense haver-la assajada abans. “Ja hem canviat algunes coses”, assenyala Alegret. “Quan vam fer el disc no sabíem que la gent ens estaria tan a sobre, i en moltes coses que vam fer de qualsevol manera, com alguna lletra, ens hi hauríem mirat més”, afegeix Barceló.

La qüestió és que aquesta banda de quatre, sense cap frontman, amb tots els seus components al davant de l’escenari, és un dels fenòmens d’aquest 2010, amb el permís de La Pegatina, una altra banda 3.0 que ha aconseguit difusió a través de mitjans alternatius. Com bé diuen, són del públic que els escolta.

L’enllaç aquí!





Quan els comentaris superen els posts

27 03 2010

"Què busquen aquests?" Foto: Berta Blanch

Amics,
avui no podem fer res més que rendir-nos davant l’evidència en tres aspectes. Primer, que cada dia hi ha més i més gent que llegeix aquest blog. Segom, que aquesta gent cada dia deixa més comentaris. I tercer, que aquests comentaris són a vegades més interessants que els posts!

Gràcies a tots pels comentaris sobre l’escola de dansa de’n Dani. Els que heu vingut a un concert, sabeu de què parlem, els que no… haureu de venir! De moment ens agradaria compartir i publicar com a post les cartes que els ex-professors de’n Dani li han fet arribar. Thank you so much guys!

My dearest pupil Daniel,
I was so proud of you the other night you played in Vidreres. Your moves, your lightness, so sensual… It seems that you don’t have your coordination problem anymore, of course you don’t, look at your friends, at the stage, moving as professional as you, so determined… I think ain’t got nothing else to teach you, you’ve learnt everything from me, my tears ran down my face just like the first time I went to see ballet.

Kisses and best wishes for you and all you artistic friends
Leopolda Gleonard,
your classic dance teacher

***************

My worthy pupil Daniel,
I can see as Leopolda has already said it to you, we are very proud of you in the school, still the problems that you could have some time ago.
And it is more a pleasure, see as you have converted to a great choreographer, teaching so technical, free and sooo sensual movements as those that your friends made in the choreography. It is a pity that you could not demonstrate your advances too.
We would like that you could visit us in once, because you highlighted the difference in our hearts for your enormous dancing desire and the feelings that you put on having done it.
Though Leopolda does not want to admit it, the first time when we weep on having seen to dance someone, it was with Billy Elliot’s movie, though she cannot say it as professional that is.

Encouragement with your projects!

Kisses
Martha Breakfast,
your contemporary’s teacher.

p.d. we have commented on your evolution with Leopolda and other teachers of the school and we all agree.
p.d.2. If you allow me an advice, the left sector of the public is usually the most grateful and faithful public. ;)
p.d.3. As you can see, I have divorced and my surname already is not Miss. Bed.

Molt gran!
PD: Per cert, avui sortim al Diari Avui!





Mossega La Poma!

25 03 2010

Gràcies a en Txomin Medrano de Mensula Creatius per aquest magnífic dibuix que ha fet amb les cares d’Els Amics de les Arts!

A més, ahir en Ferran va fer una entrevista per un podcast d’un col·lectiu que es diu Mossega La Poma. Uns fans de Apple que han parlat amb el nostre home de la música i Internet. Voleu escoltar-la?

Salut!





De vacances i cosetes de cara a l’abril.

24 03 2010


Amics,
ja estem (com aquell qui diu) de vacances. Amb la última trilogia de concerts del cap de setmana tanquem la paradeta i ens n’anem a carregar piles per la primavera i l’estiu (que prometen ser molt mogudets). Realment és una cosa que necessitem: marxar uns dies, agafar aire i recuperar forces per tornar ben aviat. Us hem mig actualitzat la llista de concerts amb els dos bolos del dia 23 d’abril. Al vespre serem al magnífic Teatre Kursaal de Manresa. Ja vam tocar-hi fa un mes pel Pla Nacional de Joventut i ens vam quedar amb ganes de més. El dia de Sant Jordi és el dia ideal per regalar una rosa i Els Amics. Teniu entrada? Ja n’hi ha moltes de venudes. Quan acabem agafarem els trastos i anirem al Sant Jordi Club al Festival Escena BCN. Allà compartirem escenari amb Love of Lesbian, Mishima, Sidonie… Cal que us diguem més? Veniu a BCN!

Aquesta parada de vacances no vol dir que el blog quedi inactiu. Anirem posant-hi cosetes però potser seran més reflexions i posts d’aquests de comentar la jugada. O potser ens inventem alguna secció… Veurem!

Salut!

PD: Encara en clau de cap de setmana: El fill va ser ben rebut a Vidreres, diu en Kurti.
PD2: En clau de futur: ens aniria molt bé que ens votessiu per Disc Català de l’Any. La votació és a punt d’acabar!