Cròniques Poc-Modernes

8 04 2010

Per Elisenda Soriguera
Blog Poc Moderna 6/4/10

Hi ha articles més sentits i d’altres parts menys sentits. Entrevistes més banals i d’altres més profundes. Tot va com va. L’Enderrock d’abril apareixen en portada Els Amics de les Arts disfressats de Lost. I quin sentit té? Doncs podríem dir que parlem de dos fenòmens d’èxit, daquells que tenen tans impulsors com detractors. La història d’Els Amics de les Arts ja l’heu llegit en aquest bloc en múltiples ocasions. Quatre amics que fan cançons –d’aquelles que penses ‘jo també podria fer’, però no has fet ni faràs–, que fa anys que disfruten actualitzant el bloc o penjant vídeos al youtube, i que fa quatre dies que han aconseguit allò que volien. Que la gent els canti. Que la gent els escolti. Que la gent els balli. Que les sales els contractin. Que tothom vulgui saber sobre ells. I tot i que ara durant els seus concerts a vegades no els sentim perquè el públic canti tan fort que la sala es converteixi en un karaoke gegant, no podem fer més que somriure i felicitar-los per l’èxit.
I tot això és per explicar que un plujós diumenge pre-nevada, vam trobar-nos amb ells en una població costanera per fer-los passar fred, i ben remullats van exercir (ben acompanyats per un brillant fotògraf, l’autòctona i certs enderrock’s) el paper de Perduts. Perquè així com molts estan enganxats a les cançons d’Els Amics, ells també estan enganxats a Lost… Va ser molt divertit.


Accions

Information

5 responses

8 04 2010
Josep

Jo diria que escoltar i seguir els Amics de les Arts no és de poc moderna. Més aviat és tot el contrari, no? O escoltar els Amics no té res a veure amb modernitat? hahahahaha

8 04 2010
Glòria

amics, ahir vaig anar a comprar l’enderrock sota una fina pluja que queia a la ciutat de Girona i quan ja el tenia a les mans, per fi, sense treure el pàstic (no fos cas que us mullessiu!) vaig veure que m’havien donat gat per llebre i que era l’enderrock del mes passat. (amb tot els meus respectes per la gent de la brigada) vaig tornar el quiosc, sense paraigües eixugant la revista amb la màniga del jersei (no fos cas que no em tornessin els 4,95€ que m’havia costat) i me’n vaig tornar a casa sense vosaltres. avui que fa sol, tornaré a provar-ho en un altre quiosc🙂

per cert, jo no crec que pugui fer una cançó amb tantes X ni tampoc amb temàtica animal, ni amb una lletra tant bona com “liverpool”. deu ser que no sóc amiga de les arts sinó amiga dels amics de les arts, i, això sí, addicta al seu blog i videos (freakis) del youtube des de fa un parell de setmanes.

felicitats pels èxits i ens veiem demà a torroella!!

8 04 2010
mireia

em sembla d’un exquisit sentit de l’humor que us hagueu vestit d’iniciativa dharma.
què guapos sou…

8 04 2010
Yáiza

Per aquí ja hem digerit l’enderrock (o almenys les pàgines que parlen de vosaltres) i estem en procés de recopilar les suposades “100 millors cançons del pop català”, en les quals figuren, evidentment, unes quantes de vostres!😉

14 04 2010
poc-moderna

això és plagi, en tota regla.
gràcies galifardeus!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: