Li diuen el Circ Cric

12 06 2010

Li diuen en Circ Cric però no és un circ petit. És un circ immens. I no parlo de mides, ni d’alçades, ni d’amplades, ni de pressupost, ni de recursos, ni de res de tot això… parlo d’una cosa que no té nom. Passa poques vegades que arribis a un lloc i que al cap de 10 minuts ja et sentis part de la gent que viu allà, que els notis propers, que et sembli que ja els coneixies d’abans. Potser era el sol que queia lentament sobre aquella esplanada de Sant Esteve de Palautordera mentre la gent anava arribant a poc a poc, potser eren els aires que (frescos i purs) entraven com per una autopista dins dels pulmons, potser era aquella carpa…

Li diuen el Circ Cric però no hi ha grills. A darrera hi ha en Jaume i la Montse. Dos persones encantadores al davant d’un equip de bona gent que sempre tenen un somriure a punt. Gent molt normal, apassionats de la seva feina, amics, senzills, amables… gent, carai! En Jaume ens va fer una ruta turística pel circ, ens va ensenyar tots els racons i ens va explicar tots els ets i uts. I mentre ho feia, un pensava “quina feinada tan brutal moure un circ amunt i avall”. I és que s’ha de tenir vertadera passió per tenir i fer caminar un circ en aquests temps que corren. Un circ fet i parit aquí: català, universal, nostre. Però (tot i conèixer-los molt poc, crec que) el que mou en Jaume i la Montse  no són  els diners. L’energia de tirar això endavant, de fer avançar el mamut, d’empènyer aquesta closca de cargol  (i ara sonaré nyonyo però que sapigueu que se me’n refot) la proporciona només els somriures que arranquen allà on van.

Li diuen en Circ Cric però ahir s’hi feia música. L’amic Gerard Quintana també hi era presentant el seu “Deterratenterrat”. Ja ens coneixíem d’un concert a Menorca l’hivern passat. Bones vibracions. Idees. Primer va tocar ell i la seva banda i després nosaltres. Aquest era el tercer concert dels quatre que tenim aquesta setmana però vam sortir com si fos el primer. Tots els que érem allà crec que ho vam notar: estàvem fent un concert que recordarem durant molt de temps. Gràcies als que vau venir, als que cantaveu, als que ballaveu, als que seieu a les grades, als que ens vau venir a comentar que era el vostre primer cop, als que ja us coneixem, als nens que estaven a primera fila, als que ballaveu al vostre rollo a darrera, als que demanaveu Liverpool… a tots.

Li diuen en Circ Cric. I ahir, aquests quatre pallassos, van trobar un lloc molt especial, i es van sentir (per unes hores) els pallassos més afortunats del món.

Ens veiem aquesta nit a Les Franqueses del Vallès.

Anuncis

Accions

Information

17 responses

12 06 2010
AnNa

El circ Cric és molt més que un circ, això és del tot cert, i els que hem crescut en aquests entorn ho podem assegurar. Doncs fer d’un somriure un lema internacional és meravellós!!!

Però si aquest somriure contagiós d’en Tortell el combines amb un record “alterat” d’aquell qui un dia ens deia que era el boig de la ciutat, i amb un motiu de somriure com és cada pulsació de les vostres cançons… tot plegat produeix una nit preciosa, d’alliberament… de somriures i de pensar que potser mentre somriem junts, aquesta merda no se’ns acabarà de menjar del tot!

GRÂCIES AMICS!!!!!

12 06 2010
cris

Que maco!! I quines ganes de visitar el Circ Cric ara! Moltes felicitats, us mereixeu sentir-vos tan afortunats! I ara sonaré nyonya, però que sapigueu que se me’n refot… =) Gràcies per compartir amb el Circ Cric tot aquest munt de somriures que arranqueu també allà on aneu!!
Una abraçada!!
cris

12 06 2010
maria.

li diuen el circ cric, però podrien dir-li il·lusió i màgia

12 06 2010
Alba

Oish…. quina pena tenir-vos tant apropet i no haver pogut venir, però la cita d’avui sí que és ineludible! Ens veiem aquesta nit a les Franqueses, Amics!

Una abraçada des del planeta piruleta!

12 06 2010
Montse

É

12 06 2010
Montse

És que fins i tot escribint un post sou la hòstia (amb perdó).
Gràcies per regalar-nos aquests moments a tots els qui no hi erem.

12 06 2010
Glòria

no he estat mai al Circ Cric, però aquest post tant maco i emotiu m’ha fet ganes de tornar al circ.

12 06 2010
Laia

El Circ Cric és molt xulo  Només travessar el riu… ja és com transportar-te a un altre lloc! Hi vaig estar fa poc i és molt guay. Ens veiem aquesta nit a Les Franqueses!

12 06 2010
nuria

feia una mica de rasca, però anar al circ sempre es emocionant, i porta tants records d’infantesa quan anàvem al circu… i es desperten aquelles ganes d’enfilar-te als trapezis a les cordes, a saltar per llits elàstics, aquella expectativa només entrar a la carpa; agafar aire i pensar il·lusionat… aquí pot passar de tot.
Entres i et trobes amb gent que no t’esperaves i ja tens el cor content d’estar amb bona gent.
Redescobreixes en quintana a qui no escoltaves des de l’adolescència, i et sorpren (com no amb tanta expectativa i il·lusió…)
Comencen els amics a primera fila davant d’en Ferran que sempre ens fa riure. (ens agrada més cantar oooo… pandora al coongoooo) i descobrim coses noves, el animalons i animalets de l’armengol, bonissim. I els nous amics dels amics descoreixen noves musiques que de ben segur ja no se’n podran separar. perquè quan comences a escoltar i t’encomanes de la seva energia ja no ho pots evitar, estas al circ i la il·lusió es torna felicitat.

12 06 2010
maria

Amics, vosaltres sempre ens feu somriure…..això vols dir que sou uns pallassos excel.lents !!!!

12 06 2010
12 06 2010
Teresa

Quin post tan maco!!
I és que els que us seguim no ho fem només per la música, sinó perquè ens feu somriure i ens aporteu una bona dosi d’humor i d’humanitat.
Felicitats!!

13 06 2010
Laia

No sé com us ho feu, però venir a un concert vostre és marxar amb un somriure de boca a boca. Molt xulo el concert d’aquesta nit a Les Franqueses!
Seguiu així perquè és un goig venir als vostres concerts!

13 06 2010
MON

Uf! Kin post! Genial
=)

13 06 2010
Gemma

Quin post més bonic!
Si amics, sempre arrenqueu un somriure, ja sigui en directe, veient i tornant a veure els concerts gravats pel Youtube… sí, excel·lents pallassos com han dit anteriorment!
I us corroboro, no és nonyo el comentari “de fer per somriures!” al contrari, és una moolt gran recompensa!

15 06 2010
Sisco

Vaig ser un dels privilegiats en assistir al micro-macro-VIP-concert al Circ Cric i ser juntament amb la meva parella en seure prop de l’escenari i juntament amb els amics i amigues dels Amics de les Arts, cantar a cor que vols totes (o quasi totes, ho sento) les cançons.

Ens varem sentir com a casa i a un lloc màgic, gràcies per fer-nos sentir una mica més vius!!

Ferran, gràcies per la pua!

15 06 2010
Mª Carme

Hola, bones Amics! ! !

som els pares dels nens de la primera fila del dia del Circ Cric! ! ! Quina nit tant especial ens vau regalar! ! Moltes gràcies! ! ! Era un regal pels nens….i ens va sortir rodó. Ja ens agradàveu i havíem escoltat totes les vostres cançons. Ara encara ens agradeu més, si és possible! ! La meva filla, la Maria, ha volgut portar les fotos i el vostre post (he de dir que encantador) a la seva escola i a l’escola de música. Va quedar al.lucinada! ! ! Tant que si abans ja era difícil escoltar altres coses de música a casa o al cotxe….ara és impossible! Estem condemnats a viure permanentment al mon dels Amics de les Arts! ! ! ! Sort que a tots ens està bé ……de moment! 😉

Continueu així i felicitats per tot el què feu, sou “tremendus”! i esperem tornar-vos a veure ben aviat!

Per cert, a la Maria li agradaria enviar-vos les dues fotos que es va fer amb vosaltres, la qualitat és una mica pobra, però ella n’està molt contenta! ! com ho podem fer?

Una abraçada per a tots!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: