Terra d’avellaners i oliveres: L’Aleixar

31 07 2010

Amics, ahir un agradable concert d’estiu a Sant Feliu de Codines, en el Parc de can Xifreda. Molt bon ambient, en uns bonics  jardins plens de gom a gom al centre del poble, prop de les muntanyes de la mítica regió de Sant Miquel de Fai (on Els Amics, com diu la cançó, ens agradaria tenir-hi una caseta). La gent cantava les cançons, i reia amb les històries, i els amics més petits (la grada jove) a primera fila estaven més desperts que mai, i les parelles s’abraçaven, i la gent ballava, i fins i tot vam cantar les Meves Ex i Tu i Bed&Breakfast amb una piruleta gegant que ens van entregar des del públic, i plegats vam fer que ahir fos una agradable nit d’estiu.

I avui la gira B&B ens porta al camp de Tarragona, a la petita i acollidora vila d’Aleixar,  (800 habitants) al Baix Camp. La terra dels avellaners i les oliveres. En tenim moltes ganes perquè feia dies que no veníem per terres tarragonines. Així doncs ens veiem avui l’Aleixar.

El concert es fa a la pista poliesportiva i començarà amb les 12 de la nit amb en Cesk Freixas, i després Els Amics i per acabar el DJ. OGT que punxarà fins ben entrada la matinada.

Fins aquesta nit!

Anuncis




Sant Feliu de Codines!

30 07 2010

Ens hi veiem aquesta nit! A Can Xifreda. Nosaltres ja pugem a la furgo. Apa!
(Un post twitero)





Matadepera i Matadepluja

30 07 2010

I ara va i plou, toca’t un ou! Amics, la pluja va fer acte de presència mig concert. Al llarg de la tarda va caure una tempesta d’estiu tremenda i nosaltres estàvem enganxats al meteocat a l’estudi de Sant Andreu per veure com ho faríem. Des de l’organització també estaven pendents del cel i fins hi tot van consultar les previsions d’un famós meteoròleg veí de Matadepera per veure què pensaven els núvols.

Les proves de so de les 8 les vam moure a les 10 del vespre, just després de sopar, i abans del concert, per veure com respirava el temps. La gent ja feia cua a fora mentre fèiem les proves. Hi havia molt caliu i moltes ganes de festa. I és que nois, ahir érem molts a Matadepera!

I vam començar el concert. Tothom cantava i la nit prometia ser intensa tot i ser humida. L’home que treballa fent de gos, La merda se’ns menja, Déjà-vu, i arribats a Super Bon noi…es va arrancar a ploure de valent. A mitja cançó vam fer un “no podré ser mai el teu heroi” i vam treure els plàstics, a modus de capa, per cobrir els instruments i ordinadors.

Vam baixar, vam estar xerrant amb tothom i en vistes a les previsions del temps l’organització va decidir suspendre el concert.

Tot i això, abans de marxar, i veient que molta gent encara estava a l’esplanada vam cantar plegats Jean-Luc a capella. De veritat, gràcies a tots per ser-hi!

Us deixem amb el video de Jean-Luc a capella:





Reykjavik nominada al Premi Cerverí

29 07 2010

Amics,
ens fa una il·lusió tremenda dir-vos que Reykjavik està nominada al Premi Cerverí d’aquest any. Com ja sabeu, aquest és un dels premis més importants de la música en català. Té més de 10 anys a l’esquena i, sense anar més lluny, l’any passat va distingir la cançó “Corro sota la pluja” de l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien. La llista de nominats aquest any es completa amb “Jònic” de Bikimel, “Sense glaçons”d’Els Pets, “Brutícia” de Le Petit Ramon, “Tot torna a començar” de Mishima, “El dolor de la bellesa” de Roger Mas, “El futur incert” de Sanjosex, “En Joan i la Rosa” de Very Pomelo.

Que hagin triat Reykjavik entre totes les de Bed & Breakfast ens fa una il·lusió especial. És una cançó que ens ha agradat molt des del principi. Vam intentar vestir la melodia que teniem al cap amb una lletra crua, freda i gèlida. Mai serà un single, mai sonarà a les radiofòrmules… però encara quan la cantem (i la sentim cantar a la gent) se’ns posen els pèls de punta.  Evidentment, ens voleu donar un cop de mà, podeu votar-la clicant aquí. Moltes gràcies. I per als que no l’hagueu sentit…

I res més, aquesta nit ens veiem a Matadepera. Allà serem els quatre per passar una nit d’estiu amb aquells que volgueu. Quan cau la nit… Què millor que estar amb Els Amics? Ens veiem a les 23.00. No hi falteu.






En Privat

28 07 2010

Amics,
ja hem tornat de les mini-vacances amb les piles supercarregades i a punt per a pujar el Tourmalet d’aquestes pròximes dues setmanes. Per començar demà ja enfilem el triplet Matadepera, Sant Feliu de Codines i l’Aleixar. Però no volíem deixar passat aquest post sense fer una menció especial al concert del Privat de Mataró el passat dissabte. Un concert que passarà a la nostra petita història per ser un dels concerts amb més caliu, més ben parits i més emocionants. I per ser també el primer concert on vam tenir una Marta femenina per a poder cantar Bed & Breakfast.

La tarda ja apuntava maneres. L’ambient era el de les grans ocasions. Mentre feiem les proves de so, l’olor de les botifarres que cuinaven al pati es passejava per la sala donant-li un toc molt acollidor. El sopar va ser fantàstic. A part de les botifarres teniem croquetes, pernil i altres cosetes per anar picant. Una hora més tard els nervis començaven a aflorar… l’hora s’anava acostant. “A fora ja hi ha gent!”. Quan faltava una hora vam anar cap a recés, al camerino a fer una mica de concentració i a repassar les quatre coses essencials per a aquest concert tant especial. “Diu que la cua és tan gran que no es veu el final des de la porta”. Què? Buff. Respirem. Un, dos, un, dos… Arriba l’hora.

Quan vam posar el peu a la sala la cosa va esclatar. Super Bon Noi va servir per a obrir un concert on vam improvitzar amb les presentacions entre cançó i cançó com feia temps que no ho feiem. Fins i tot va haver-hi un moment d’aquells “delicatessen” quan l’Eduard va deixar clar que té un futur prometedor com a cantant en solitari quan va interpretar el seu hit “El Naturista”.

Aquest moment va donar pas a 4-3-3 i als bisos. I, per fi, el moment Marta. La gent ho esperava, la gent ho sabia. I creiem que tothom (i especialment la Gemma) ho va gaudir d’una manera molt especial. Deixeu-nos fer un a part en aquest moment per dir-vos que vam poder conèixer a les altre Martes i que va ser molt i molt guapo. Totes molt maques, molt simpàtiques i amb un somriure als llavis en tot moment. Genial poder parlar amb elles una estona. Hi ha una crònica fantàstica amb fotos al blog d’una d’elles, la Laia. Feu-hi un cop d’ull. La Gemma també n’ha fet una videocrònica sobre com va descobrir Els Amics, com es va animar a presentar-se i la seva gran actuació. Aquí…

En definitiva, una gran nit que es va allargar amb una Festa Flower Power qua va durar fins a la matinada. Una abraçada molt forta a tots els que hi vau ser. Moltes gràcies (de debò).

Per acabar us deixem amb un extracte de la crònica que Salva Fernàndez va escriure per al portal Capgros:
“Quan vinguin a la Sala Privat per tercera vegada, potser s’hauran de posar altaveus a la part de la terrassa. O més enllà. Els Amics de les Arts van tornar a Mataró alguns mesos després de la seva primera visita, i el ple aquesta vegada va estar assegurat. No és que no hi anés gent el primer cop, al contrari, sinó que, simplement, ja es troben immersos en l’èxit. Han deixat de ser outsiders d’altres grups catalans que es trobaven en un punt àlgid per acompanyar-los en el nou camí del pop català. I amb tot mereixement. No es van deixar cap dels temes amb els que s’han fet famosos, ni tampoc cap dels gags que donen tant dinamisme i proximitat en els seus concerts.

Si voleu llegir-la tota… aquí!

I demà hi tornem amb més coses.
Que tingueu bon dia.





Dijous a Matadepera, que s’han de fer bé les “e”!

27 07 2010

Després de tantes Martes, hoy Martes, di-martes, reencenem el bloc anunciant-vos el concert de dijous.

I es que dijous tornem a Matadepera. Aquest bonic poble del Vallès on fan la “e” més tancada de Catalunya, com a mínim a l’hora de pronunciar, orgullosos, el nom del seu poble. I no n’hi ha per menys. Fa un any i mig ja vam poder disfrutar de la calma d’aquest petit refugi entre ciutats en un mític i íntim concert a l’Hotel. Aquest cop tornem a Matadepera dins el festival “Quan cau la nit”. I rebuscant pel bloc hem trobat la crònica i fotografies d’aquell primer “dijous a l’Hotel“. També us deixem amb l’esdeveniment de myspace que han creat pel nostre concert. De moment només hi anem nosaltres… Us hi esperem!





L’Alegria del Privat a Mataró

25 07 2010

Hi ha dies que et falten paraules per fer la crònica i avui és un d’aquests. Sabíem que seria un concert especial, ho notavem a l’aire des de feia dies, i el que vam viure plegats realment va ser fantàstic. I és que el Privat de Mataró estava a petar de dalt a baix!

Tornar al Privat és com tornar a casa. Us volem agrair a tots per fer tan gran el concert d’aquest divendres i a en Xevi, en Joan i a tot el seu equip del Privat per cuidar-nos tant.

Al sortir a l’escenari teniem a la gent tan sols a 0,5 m, i la sensació va ser genial. Aquella nit tothom va cantar amb nosaltres cadascuna de les cançons des del primer acord. Les cambreres corejaven el nom d’en Dani, l’Eduard va fer pública la seva cançó d’El Naturista, en Joan Enric estava radiant al centre del camp repartint joc com un Guardiola, i en Ferran, a la sala de màquines, estava feliç, i l’Home gos també va sortir a ballar i a fer-nos feliços a tots. I la nostra estimada Bed&Banda: Ramon, Pol, Andrés, Sidru i Genís, va disfrutar com mai amb el caliu del Privat.

I entrada la nit, el moment estel·lar. Les Martes! Totes eren allí: La Clara, Clàudia, Gemma, Isabel, Laia, excepte la Lídia, que tenia la missió de posar a dormir a la Júlia. I la Gemma va sortir a cantar i ho va fer fantàsticament bé! Una nit que recordarem sempre.

Bé, aquests dies descansarem i tindrem el blog inactiu fins dimecres, per carregar piles, perquè el mes d’agost ve farcit de concerts. Quan tornem, super-post del privat amb imatges, videos i fotos i moltes coses més.

De moment per anar fent boca, moments d’Els Amics amb la Gemma (la Marta) abans del concert.

Fins dimecres!