Otakus, Mangakas i Liverpool (Actualitzat)

31 10 2010

Nois, aquest cap de setmana han passat moltes coses.

Divendres

Per començar, divendres vam anar al Saló del Manga a la Farga d’Hospitalet a presentar la cançó Umi o koete yama o koete. A l’entrar al saló vam tenir la sensació d’entrar en un univers paral·lel, una altra dimensió, i vam veure que no érem els més frikis de la casa. La gent s’ho havia currat molt amb les disfresses de superherois de còmics japonesos. Ens vam trobar des de l’Obi-Wan en guàrdia amb la seva espasa de llum fins al Follet Tortuga i la seva closca, o en Ken i en Ryu de Street Fighter passejant pacíficament, o la mateixa Candy Candy rínxols d’or que ens va demanar si ens podíem fer una foto plegats.

A les 12 del migdia a la showroom del saló vam cantar els dos temes, la versió en japonès i la catalana de Per Mars i Muntanyes. Estàvem nerviosos perquè hi havia forces japonesos a la sala i no sabíem si entendrien res del que cantàvem. A més a més hi havia en Marc Bernabé i l’Oriol Estrada, pares de la lletra, que eren a primera fila parant l’orella. I tot va anar molt bé! Després de la mini-actuació vam estar xerrant amb la gent que havia vingut a  escoltar-nos.

Us deixem amb la peça d’en Genís Cormand/Robert González/ Josep M. Porta “passió pel manga” del TN Migdia d’aquest divendres on podeu escoltar un fragment del directe.

El següent objectiu era dinar. La idea era dinar prop de can Dani i fer una petita migdiada per carregar piles pel concert del vespre a  Molins. Per celebrar el dia temàtic japonès vam decidir per unanimitat fer un menú al japonès de la cantonada: goyzas al vapor, tempura, sushi variat i en Ferran es va desmarcar amb un yakisoba de fideus d’arròs amb verdudetes. Un cop dinats vam fer un sofing revitalitzant a can Dani fins a les 17:30 on vam començar a anar cap a Molins a fer les proves.

Arribem a la sala Liverpool i ens rep en Miquel i comencem a muntar. Bon feeling a l’ambient. Provem i anem a sopar en un lloc de tapes tremendo on no paraven de portar cosetes bones. Cafetó i cap a la sala.

El concert havia de començar a les 23:30 però l’organització va endarrerir l’inici de l’actuació. Així que entre pitus i flautes vam començar una hora i quart més tard. Disculpeu a tots per l’espera però això són coses que nosaltres no controlem. Seguim…El concert el van obrir els Like a Gat i llavor Els Amics. Des de dalt la sala feia molta patxoca. La distancia amb el públic era mínima i senties la proximitat. Estàvem molt sueltos. El concert va passar per moment molt especials com a Armengol, que la vam intentar començar tres vegades després de l’atac de riure d’en Joan Enric quan vam fer la broma d’en Peter Jackson (rebatejat com Peter the Hobbit). I el moment Groove de l’Eduard que semblava en James Brown català amb el Jumping to the balcony. Estàvem molt còmedes i abans d’acabar amb A Vegades ens vam animar a cantar Umi o koete yama o koete. El públic seguia la cançó amb el text en japonès projectat al fons i s’animava a cantar-la. Per cert, que ens ho van preguntar, quan diem pan-pan vol dir= tocar-te les calcetes.

I també vam estrenar en primícia Els Binocles d’en Pere, que és la última cançó del B&B que ens faltava per tocar. Gràcies a tots per ser aquest divendres a Molins. Ho vam disfrutar molt!

Dissabte: Després de dormir 4 horetes (uns campeons) a les 10h enfilem cap a Tarragona on ens esperen la gent del portal d’internet Tinet per xerrar d'”El relat d’Els Amics de les Arts. Un conte 2.0″, on vam repassar la història d’Els Amics des dels inicis al pis d’estudiants, l’any 2005, i com la xarxa ens ha ajudat per fer arribar la nostra música al públic i anar fent créixer mica en mica la nostra estimada comunitat d’amics 2.0. Us deixem amb un parell de foto de la Teresa Fargas i una foto de l’Aitana Pastó.

El relat d'Els Amics de les Arts. Un conte 2.0 (foto: Teresa Fargas)

Cantant Jean-Luc en acústic a les jornades del Tinet (foto: Teresa Fargas)

Els Amics al Tinet (Foto: Aitana Pastó)

I avui estem d’aniversari. Tal dia com avui Els Amics de les Arts començavem la Gira Bed&Breakfast. Va ser un 31 d’octubre celebrant la castenyada a Calaf.

Salut a tots!


Accions

Information

17 responses

31 10 2010
Lourdes

Ö nooooo! Nesquik noooo! ColaCao sempre!

31 10 2010
Gani

Jo també sóc del ColaCao!! Sense discussió!

31 10 2010
Glòria

ei amics, no és que dubti de vosaltres, però he buscat amb el meu amic google translate “tocar-te les calcetes” i diu que en japonès és “Anata wa pantī o saisei”… no patiu, tothom sap que el google translate no tradueix bé. pan-pan sona millor!!!

31 10 2010
El Capitán

Glòria, en realitat lo de “pan-pan” es refereix a la onomatopeia de fer “pam pam” a les calcetes. És una traducció menys acadèmica, i més “realista”, a la vegada que simpàtica🙂

Sospito que ès així com en diuen al còmic original de Bola de Drac😉

31 10 2010
Filomena

Sou únics !!

31 10 2010
fandelsamics

Jo també sóc de Cola- Cao sempre!!!!

31 10 2010
Gani

Gran jornada tinetaire amb en Genís Roca i els Amics de les Arts… en algun moment semblant a una classe de risoteràpia!!
Vam poder gaudir del grup “al completo” (gràcies!) i del vostre relat 2.0; tant xerraires, divertits, espontanis i sorprenents com sempre (només havíeu dormit 4 hores?? Mèrit de la cafeïna??).
Relat, torn de preguntes i 3 grans cançons en acústic… em sembla que vau aconseguir algun seguidor més…
I, ara que he vist les fotos… a la primera, en Ferran està d’alló més natural!jeje La resta explicant el relat, i ell amb un mig somriure, una maneta aquí i l’altra allà… sort que se li perdona perquè jugava a casa!
Salut i paraigües blaus!

31 10 2010
Laia

Felicitats per l’aniversari B&B!!!

31 10 2010
Xavi Armengol

Per molts anys doncs!

31 10 2010
semimarta

amics! us vaig veure al telenotícies! quina sorpresa! estava allà al sofà mig adormida i de cop vaig veure en dani! quina alegria em vau donar! i per cert, moltes felicitats guapos, heu sigut la prova més clara de tot el que es pot fer en un any! un petó ben gran!

31 10 2010
amiga

Hòsti tu, jo tb era de nesquik i bola de drac quan tornava del cole… i va ser amb aquesta cançó que em vau enganxar. és preciosa. és molt emocionant quan vas a un concert i veus a tot d’homenots panxuts i barbuts amb els ulls tancats i la mà al cor cantant-la a TODO PULMÓN. llagrimeta nois!

31 10 2010
Aina

Jo havia sentit Els binocles d’en Pere a Cardedeu!!! no digueu que encara no l’havieu tocat..!

31 10 2010
armengol

Hola nois!!! primer de tot donar-vos les gràcies pel concert de Molins… va ser fantàstic… jo que us he vist a espais grans com el Poble Espanyol o el dia de la Mercè, aquest de Molins va ser el millor…
i desprès una pregunta, el Pere dels binocles, es en Pere Piq…?

1 11 2010
Deb

Gracies pel concert de molins.Es veritat q la distancia era minima i nosaltres estavem a no res de l’escenari.M’ho vaig passar tan be que sem va pasar volant.No tindreu alguna foti o tros de video d’aquests moments?

1 11 2010
Mo

Caram nanus, felicitats doncs!
Bona castanyada i a inflar-vos de castanyes, panallets i moniatos!🙂

2 11 2010
cinccentims

Hola! Sóc la Irene!! La noia que us va fer l’entrevista a Molins!! Com ens vau dir, us paso l’enllaç a la notícia al diari digital del poble!!!

http://www.viumolinsderei.com/2010/11/01/els-amics-de-les-arts-visiten-molins-de-rei/

Moltes gràcies per tot i endavant!!!

Irene🙂

9 11 2010
Napbuf

Visca el Nesquik!! Mai Cola-cao.

Felicitats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: